Les exhibicions intel·lectuals de bona part dels personatges que viuen gràcies als toros no són veritablement un exemple de filigrana filosòfica. I, a l’inrevés: els pensadors perden el nord i diuen bestieses de la mida d’un d’aquests animals voluminosos que els toreros maten a la plaça. És el cas, per exemple, d’Ortega y Gasset, que va dir que els toros són «el triomf de la raó». I va continuar filosofant com si res. Pel que fa als primers, als taurins de mena, la frase que va pronunciar Victorino Martín, president de la Fundación Toro de Lidia, és majestuosa: «Sense la intervenció del torero el documental hauria estat impossible». Es referia, esclar, a la pel·lícula d’Albert Serra (Tardes de soledad) en la qual es retraten les vivències d’un matador fent la seva feina, és a dir, matant. El documental ha guanyat el Premio Nacional de Tauromaquia, que és un guardó que el ministre de Cultura es va carregar i que van recuperar pel seu compte els empresaris, les comunitats autònomes del PP i el Senat de la nació, ni més ni menys.