Cada vegada se sent més gent, de l’assenyada i compromesa amb la democràcia, que es pregunta "¿Per què ens passa això?" o que exclama "¡No vaig pensar mai que tornaria a veure el ressorgiment del feixisme!". Ho diuen perquè, des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, el món occidental ha quedat de cap per avall i res del que es pensava que era immutable ho és ara. Amb Trump ha arribat no només una manera de fer les coses dictatorial i abrupta, pròpia d’alguns homes ambiciosos que no accepten límits; també ha emergit un suport a la ultradreta, que s’expandeix com no s’havia vist a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Així està ara Europa. Amb els ciutadans espantats, perquè estaven convençuts que no tornaria a estar mai en risc la seva estabilitat democràtica, ni el seu nivell de confort econòmic i social, i amb uns dirigents polítics accelerats i confusos per la rapidesa amb què s’està desencadenant aquest caos. Sí que van patir els ciutadans europeus per la crisi de l’any 2008 i següents, i per les duríssimes polítiques d’austeritat que es van aplicar per fer-hi front. I potser de la pols del passat tenim avui el camí enfangat.