8M per a la democràcia

Un any més, la celebració del Dia Internacional de la Dona posa la societat davant el mirall. Una jornada reivindicativa que anima a fer inventari de progressos i retrocessos. L’anàlisi ofereix un regust agredolç. Perquè, malgrat que la igualtat entre homes i dones avança, tant en la vida pública com privada hi ha un rearmament de les amenaces. En l’escenari global augmenten les veus en contra de les polítiques d’igualtat i el masclisme es regira a la defensiva, troba noves maneres de manifestar-se entre els més joves, aprofita els errors tàctics que ha comès el feminisme i es converteix en una bandera instrumentalitzable políticament pels que qüestionen aquestes i altres llibertats. Avançar en la igualtat és, també, una manera de blindar la democràcia i batallar pels drets de tots. Resulta impossible no abordar aquest 8M sense un record per a totes les víctimes de la violència de gènere. Les estadístiques, tossudes, continuen denunciant aquesta tràgica xacra. 47 dones i nou menors van ser assassinats en crims masclistes el 2024. Tot i que la xifra és una mica inferior a la de l’any anterior, continua resultant inassumible. El masclisme estructural i el negacionisme alimenten la violència. Per contra, la conscienciació social, que augmenta, i la resposta institucional treballen per revertir-la. En aquest context, es pot celebrar l’acord recent avalat per tots els partits (excepte Vox) per renovar el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Hi ha molts aspectes per millorar. És urgent endinsar-se en els esforços per evitar la violència vicària. També procurar una dotació econòmica més elevada que eviti la desatenció de les víctimes i implementar tota mena de mesures educatives. La violència de gènere persegueix el control, la submissió i el domini de les dones. És un greu problema social que impacta en el conjunt de la societat i que, d’una manera directa o indirecta, incideix en el comportament i les expectatives vitals de totes les dones. En el terreny laboral, els avenços són indiscutibles. Espanya és entre els deu països amb menys bretxa de gènere, però la igualtat completa encara és lluny. El sostre de vidre, la bretxa salarial, la bretxa de gènere en el sector laboral sènior o la feminització de la jornada parcial per compaginar amb les cures són algunes de les ferides obertes. A escala particular, la desigualtat té un impacte en el desenvolupament de les carreres professionals de les dones, en la seva formació, en el seu dret a una pensió o en la seva prestació d’atur. A escala col·lectiva, la plena igualtat suposaria beneficis per a l’economia i la societat en general, reduint de manera significativa els índexs de pobresa i construint una societat més justa. L’expansió i el calat dels discursos negacionistes impulsats des de la ultradreta obliguen a multiplicar els esforços. No és una bona notícia per al conjunt de la societat que una masculinitat masclista estigui sent esperonada ni que una proporció creixent de joves estigui cisellant la seva identitat a partir de l’antifeminisme i d’un victimisme tan infundat com tòxic. Resulta imprescindible combatre la desinformació que pretén negar la violència de gènere i la desigualtat, aportar arguments que desmuntin la falsa sensació de greuge. Es necessita, més que mai, un feminisme fort i reforçat, però també obert, que interpel·li cada dia més homes. És el moment de sumar esforços davant una reacció que només pretén soscavar la democràcia.

8M per a la democràcia

Es necessita, més que mai, un feminisme fort, però també obert, que interpel·li més homes

El més llegit