¿Què tenen a veure el matrimoni Rosenberg, Steve Bannon, la cacera de bruixes de McCarthy, l’epidèmia de la sida, Studio 54, Donald Trump i Angels in America? Parlem de la història recent dels Estats Units. I també parlem de l’advocat Roy Cohn, el nexe d’unió entre tots els episodis i personatges. Cohn és qui va ajudar a enlairar, a configurar, a estructurar la figura de Trump, però també va ser qui va aconseguir, com a adjunt al fiscal general, que Julius i Ethel Rosenberg acabessin a la cadira elèctrica, sobretot ella, de qui no va tenir pietat tot i els fills petits que deixava, "perquè era una traïdora a la seva pàtria". Això passava el 1951, i després va venir el senador McCarthy i el va fitxar com a ajudant legal per iniciar la lluita contra el comunisme, i Cohn, homosexual sense admetre-ho mai públicament, també va implantar el que es va conèixer com a Lavender scare (‘Terror lila’), una lluita ferotge contra el món gai. Amic d’Andy Warhol, per exemple, o de mafiosos il·lustres, i d’il·lustres presidents i jutges, abandonat després pels seus i perseguit per la justícia, va morir de sida i va passar a ser teatralitzat com un dels personatges clau de la tragèdia que va sacsejar l’escena americana el 1991, Angels in America, de Tony Kushner, en la qual es debat entre l’exercici sense pietat del poder i la mala consciència dels secrets que amagava. Ah, i em deixo Steve Bannon, un dels ideòlegs recents de Trump. En un pròleg a Citizen Cohn, la biografia de Roy, escriu: "És una de les figures més extraordinàries, demonitzades i incompreses de la política del segle XX".