Exemplaritat i política

La declaració davant el jutge, la setmana passada, de Jéssica Rodríguez, la que va ser parella de José Luis Ábalos, no només situa l’exministre en una posició insostenible a l’hora de demostrar als tribunals la seva pretesa innocència en el cas Koldo, sinó que suposa, a més, una representació del masclisme més ranci, que se suposava desaparegut, o en via d’extinció, almenys d’alguns sectors de la societat espanyola. Pel que Rodríguez va explicar al magistrat del Tribunal Suprem no és, desgraciadament, així. Perquè Ábalos, la persona que va ser al costat de Pedro Sánchez en la seva reconquesta de la secretaria general del PSOE, elegit, a més, secretari d’organització del partit quan Sánchez va recuperar la secretaria general i ministre de Transports entre el 2018 i el 2021, tenia una relació amb una dona que en temps passats, i pel que sembla fins i tot no superats, s’hauria qualificat amb termes avui feliçment en desús. Tot i que substituïts per d’altres que donen un aire de modernitat a un model de relació arcaic. L’exparella d’Ábalos va desgranar davant el jutge els beneficis del seu vincle sentimental amb l’exministre: li van pagar el lloguer de 2.700 euros al mes, en un pis a la plaça d’España de Madrid, durant dos anys i mig; va ser contractada per les empreses públiques Ineco i Tragsatec, de les quals va cobrar una mica més que el salari mínim sense acudir mai a treballar, i va acompanyar l’exministre en gairebé una vintena de viatges oficials. No és que el que va relatar Rodríguez ens torni a un infecte passat, és que sembla més propi del menyspreu a les dones que destil·laven aquelles pel·lícules del destape espanyol dels anys 80 o un reflex del que s’explica de les relacions que mantenien alguns capitostos del franquisme. Un home amb poder que s’aprofita de la seva situació en l’escalafó governamental i de les seves relacions amb empresaris presumptament corruptes per sostenir relacions sentimentals paral·leles. Almenys els 2.700 euros de lloguer pel pis que Rodríguez gaudia eren abonats, pel que sembla, per l’empresari Víctor de Aldama, el finançador de la trama, segons la UCO. El més greu del cas, a més dels fets coneguts, és que l’imputat era un dels principals dirigents del PSOE de Sánchez, un partit partidari de prohibir la prostitució i erradicar el tràfic de dones i nenes, i la seva actitud, si es confirmar el que ha declarat la seva exparella davant el jutge, representaria una contradicció molt greu entre el que es diu defensar i el que es fa. No és moralisme passat considerar que a les acusacions per tràfic d’influències, organització criminal, suborn i malversació, que el magistrat Leopoldo Puente està investigant i que tenen rellevància tant penal com política, el presumpte destí per a propòsits particulars de recursos públics també mereix una reprovació específica. Mantenir el silenci sobre la seva actuació li resta credibilitat al PSOE en les seves polítiques feministes, especialment quan defensa, gairebé en solitari, l’abolició de la prostitució. Com també li resten credibilitat a l’esquerra en general les acusacions per abusos contra Errejón i Monedero. No és un bon preludi per a la celebració del 8M. La igualtat i els drets de les dones requereixen un compromís més seriós dels partits, que han d’erradicar aquestes actituds masclistes i denunciar i apartar els que encara les practiquen.

El més llegit