Tot i que un sigui de lletres, i admetent que invocar la distinció amb els de ciències resulti més antiga que la tos, em permeto dir que soc capaç de distingir si alguna cosa és desproporcionada només amb els números. No fan falta paraules. En l’obscè esdevenir de la guerra de Gaza, provocada pels atroços atemptats de Hamàs i en la qual Israel ha respost amb una estratègia molt semblant al genocidi, hi ha una cosa que em crida molt l’atenció; i té a veure amb números. Per cada tres o quatre ostatges israelians, vius o morts, que són tornats al seu país, Israel posa en llibertat centenars de presos palestins. Quatre-cents, cinc-cents, sis-cents... Ja sé que són les condicions pactades en els fràgils acords de pau que, de moment, han servit per disminuir la sagnia, però no puc deixar de sorprendre’m per la desmesurada asimetria de les xifres. És veritat que Israel té abundant material humà per satisfer les exigències dels terroristes; es calcula que a les seves presons hi ha uns deu mil palestins, molts dels quals no han tingut ni judici. Però és molt difícil resistir-se a fer una simple operació matemàtica –fins i tot jo en seria capaç– per calcular quant val una vida, en funció del territori.