Allà el teníem, el gran i temut jurat. Despectius, sarcàstics, fanfarrons... Ja ens hem acostumat a espècimens així. Aquests que semblen disfrutar de les tremolors o la nerviosa rebel·lia del concursant de torn. Aquests que, amb l’objecte d’una suposada sinceritat, menyspreen les mínimes formes d’educació, imprescindible per a una convivència civilitzada. Aquests que actuen més per brillar davant el públic que per complir la seva funció. Els hem vist com a jutges de concursos culinaris o artístics. És la primera vegada en la història que els contemplem dirimint el destí d’un conflicte bèl·lic. Al Despatx Oval, 200.000 ucraïnesos morts assistien a la traïció. A través de les pantalles, un país devastat veia eludit el seu sacrifici. La seva supervivència en mans d’un malànima.