¿Sabíeu que una llauna de refresc ensucrat conté l’equivalent a nou terrossos de sucre? Segurament, més d’un es dirà per dins: ja ho sabia, com sabem que la gent se’n pren de l’ordre de tres per setmana. Els sucs, aquests que es beuen amb l’esmorzar, als trens o als hotels són altíssims en sucre. Ja fa anys que tots sabem que no és bo; fins i tot en proporcions no exagerades, el sucre pot produir diabetis, malalties cardíaques, pressió arterial alta i malaltia hepàtica. I no obstant en continuem consumint, entre diverses raons perquè aquest hidrat es troba en tantíssims aliments i begudes que no consumir-lo és difícil, discriminar tantíssimes coses compostes en part de sucre és complicat i requereix una fèrria i convincent determinació que no tots tenim. Però que curiós que, fins i tot sabent com n’és de dolent, continuem consumint sucre cada dia. I és molt addictiu, com passa amb les drogues, provoca una segregació de dopamina al cervell que ens provoca una potent addicció. ¿Com és possible que es continuï fomentant el consum de sucre? ¿Tan potent és el lobby que cap Govern és capaç d’imposar-se i prohibir l’ús de sucres en determinats productes, per no dir en tots? Existeixen diverses alternatives al sucre i, no obstant, se’n continua permetent el consum.