Protagonistes

Molta gent es pregunta si en aquests moments de la vida i de la cultura continuen sent necessaris o convenients els parcs zoològics. Jo també m’ho pregunto, i això que, en un altre temps, quan els meus fills eren petits, hi havia anat moltes vegades per passar el dia observant el comportament animal menjant crispetes. Ara, si a un li interessen els costums de les bèsties que habiten el planeta, pot anar al YouTube: no hi ha més bon zoològic per observar la conducta de les feres i de les que no ho són tant. Al YouTube hi tens vídeos fins i tot d’àcars i formigues i cucs de seda. Pel que fa a les crispetes, te les pots fer al microones. Els parcs zoològics, en fi, s’han quedat obsolets també perquè la nostra sensibilitat ha tingut canvis. Potser ha arribat l’hora de començar a clausurar-los. En cas de continuar oberts, caldria incloure-hi els éssers humans. No per a res, sinó perquè ens veiéssim, ja que ens tenim tan a prop que amb prou feines ens n’adonem de nosaltres mateixos. La instal·lació podria consistir en la reproducció d’un pis de 60 metres quadrats compartit per dues famílies. Al cartell explicatiu s’hi exposarien les dificultats d’una família mitjana per llogar un habitatge amb un sou mitjà o mínim. D’aquesta manera podríem observar amb deteniment a fora el que tenim a dins: el microones brut, la cuina trencada, el bany escantellat, potser fins i tot amb algun escarabat d’attrezzo. Veuríem com som. I d’aquesta manera els nens començarien a preguntar-se com és que viu més bé un lleó en captivitat que no pas un ésser humà lliure. ¿Lliure? ¿Hem dit lliure? Suposadament lliure. Davant l’habitatge mitjà s’hi podria instal·lar el d’un milionari perquè quedés patent que els éssers humans repartim la riquesa pitjor que els ximpanzés, fins i tot pitjor que les rates. És clar que hi ha tanta varietat d’éssers humans que potser caldria dedicar un zoològic sencer a aquesta contradictòria espècie intel·ligent o suposadament intel·ligent. No dic, en fi, que tanquin els parcs temàtics dedicats a les bèsties; però, si continuen oberts, n’hauríem de ser els protagonistes.

El més llegit