L’índex d’idiotesa de Musk

En la seva biografia sobre Elon Musk, Walter Isaacson escriu que el multimilionari ha creat en les seves empreses el que denomina l’"índex d’idiotesa" per calcular reduccions de costos. L’índex compara el cost d’un producte amb la suma del cost per separat dels materials bàsics que el componen. Així, si un producte té un índex d’idiotesa alt, el cost final es pot reduir molt significativament amb un sistema de fabricació més eficient. Isaacson cita en el seu llibre l’exemple d’un component d’alumini que, en brut, tenia un cost de 100 dòlars, però que després d’elaborar costava 1.000 dòlars. El seu índex d’idiotesa és molt alt, un 900%, cosa que, a ulls de Musk, indicaria que hi ha molt marge per reduir costos en el procés. L’índex d’idiotesa és una de les referències que utilitza Musk en la gestió empresarial. La seva estratègia es divideix en cinc passos: eliminar tants components o processos com sigui possible; simplificar i optimitzar; qüestionar totes les regulacions; accelerar el cicle de producció amb terminis extrems, i automatitzar al final del disseny del procés, no al principi. Un altre dels seus principis és que si després de retallar costos i eliminar components i processos, no es necessita recuperar almenys el 10% perquè en realitat eren imprescindibles, el procés de retallades no ha estat rigorós. Musk dista molt de ser el mem pseudonazi que dibuixen els que s’oposen a Donald Trump i a l’auge de la dreta autoritària. En la seva ment conviuen un enginyer i empresari brillant, un adolescent etern i un nen amb assumptes pendents de la seva infància. La seva filosofia empresarial, juntament amb altres obsessions com els pics de gran intensitat i la productivitat dels treballadors, l’està aplicant en la seva retallada de l’Estat federal nord-americà. Als seus ulls, l’índex d’idiotesa del funcionariat i les agències públiques és estratosfèric. L’USAID és un objectiu obvi: per a un multimilionari que es veu a si mateix com un geni que aspira a portar la humanitat a Mart gràcies al seu talent i esforç, la cooperació al desenvolupament és, simplement, incomprensible. Per això "errors" (en les seves paraules) com eliminar el programa de prevenció de l’Ebola. És un risc aplicar l’índex d’idiotesa a la política, ja que pot portar a prendre decisions idiotes. Javier Milei va regalar a Musk una motoserra, un acte simbòlic que la seva política de retallades de la despesa pública a tota costa no és una extravagància, sinó una tendència política i ideològica. De fet, en aquests temps incerts abunden els homes forts que defensen gestionar els diners públics sense tonteries, sense despeses supèrflues, sense "ideologia" (sic), sense política. Sense anar gaire lluny, a València, el tinent general José Gan Pampols va assumir l’encàrrec de dirigir la reconstrucció de la zona arrasada per la dana, decidit a no rebre "directrius polítiques" i a deixar la recuperació d’infraestructures, habitatges, empreses i serveis públics i privats "fora del debat polític". La motoserra i l’índex d’idiotesa no deixen de ser expressions de la mateixa idea: que només hi ha un sentit comú vàlid pel que fa a la gestió dels diners, públics o privats: maximitzar el benefici, reduir el cost. Referent al Govern: com més petit, millor; el sector privat no ha de tenir límits. "Suport tècnic", deia la samarreta que va portar Musk a la reunió del Govern de Trump. El subtext és evident: els polítics allà reunits necessiten un expert no polític per evitar que, deixats sols als seus propis instints, malgastin uns diners que no són seus. Una postura autoritària, antipolítica i, per aquesta raó, antisistema. Aplicats a l’Estat i, per tant, a la política, l’índex d’idiotesa (o la motoserra), en contra del que argumenten els seus impulsors, són eines profundament ideològiques: obeeixen a una visió de l’ésser humà, del món i de la política. El rigor i el bon ús dels comptes públics és una obligació de qualsevol Govern; deixar l’Estat als ossos és una opció tan política i ideològica com crear un Estat del benestar. Una opció que, entre altres conseqüències, beneficia multimilionaris com Musk. No fa falta tenir un índex d’idiotesa gaire baix per adonar-se d’això.

L’índex d’idiotesa de Musk

El multimilionari aplica a l’Administració la seva ideologia empresarial i la disfressa d’un sentit comú apolític que no és tal

El més llegit