Una de les lectures que ens deixen les eleccions alemanyes és prèvia als resultats. Es tracta de l’interès que van despertar en molts mitjans de comunicació, que hi van percebre la possibilitat certa que l’extrema dreta passés a tenir un paper preponderant en el futur Govern. Dir Alemanya i dir extrema dreta és, com no passa enlloc més (bé, també a Àustria, però en un estadi inferior), rememorar el fantasma del passat més obscur. Les enquestes pronosticaven un avanç notable d’Alternativa per Alemanya (AfD) i això, innegablement, era notícia. Tots coneixem l’augment del vot cap a postures extremes en tot el món. No cal incidir-hi. Però vet aquí que, si passa a Alemanya, el temor es dispara. Que jo recordi, mai no hi havia hagut un seguiment similar, perquè, entre d’altres coses, les eleccions alemanyes eren, fins fa ben poc, avorrides, producte del pèndol ideològic entre conservadors i socialistes amb la xarnera dels liberals. Aquesta vegada, el fantasma era més a prop que mai.