Durant anys ens vam dotar d’un sistema social en el qual es diluïa la diferència entre estar forradíssim i no tenir-ne ni cinc. De fet, la diferència estava molt clara, només faltaria. La tranquil·litat de tenir diners no es comparava amb res. Fins i tot et podies permetre el luxe d’afirmar que el tema dels diners no et feia perdre el son i que rares vegades hi pensaves. El que vull dir és que per a segons quines qüestions era bastant igual tenir molts diners que tenir-ne més o menys pocs. En aquell temps no es confonia ser ric amb ser totpoderós. Cap fortuna, vella o nova, arribaria per aconseguir béns que, en el fons, no tenien preu, no es venien, ja que d’aquests depenia la igualtat efectiva de tots els ciutadans al marge de la seva condició personal o social. Remetia a l’essència de la democràcia.