No és Messi, és Lamine

No és Messi, és Lamine

Gabriel Jimenez / AP

Amb el mitjó ensagnat per una ferida al peu. Així va acabar Lamine Yamal el partit contra el Las Palmas després de la duríssima trepitjada d’Álex Muñoz. L’àrbitre no va assenyalar ni falta, com bé va denunciar el del planter a les seves xarxes socials. És increïble. Lamine podria haver demanat el canvi o reaccionar d’una altra manera, enfadar-se, però ho va fer amb una maduresa que em va deixar sorprès. Ho va continuar intentant fins que Flick el va canviar. No es va acoquinar, una cosa habitual en ell malgrat les puntades de peu que rep en cada partit. A això se li diu personalitat. Per cert, cal protegir més els futbolistes, treure targetes als que fan entrades violentes, als que no volen jugar, que poden provocar lesions. Prou d’amonestacions per xorradetes. Lamine també demostra caràcter i orgull en les entrevistes. Fa poc li preguntaven per la seva sequera de gols a la Lliga i ell va respondre que havia marcat en Copa dues setmanes abans. Ho va fer mirant de cara el periodista, gairebé desafiador. No ve malament recordar-ho: Lamine Yamal només té 17 anys.