Ucraïna, sota els designis de Trump

Quan es compleixen tres anys de l’inici de la invasió d’Ucraïna per Rússia el conflicte ha esdevingut, l’estrictament bèl·lic, en una guerra de posicions sense grans canvis al front. La gran mutació és avui el nou plantejament del conflicte que fa els Estats Units, no per esperat menys revolucionari. S’ha embarcat la Casa Blanca en una negociació directa amb el Kremlin sense comptar amb el país agredit i amb Europa, que porta gastats 160.000 milions d’euros en ajudes de tota índole al Govern de Volodímir Zelenski. Ni l’altíssim cost en vides, ni la devastació causada pels bombardejos ni la sort que espera els desplaçats que han fugit del conflicte semblen comptar, sinó només la compensació a què aspiren els Estats Units –el 50% de l’explotació de les terres rares a terra ucraïnès– i la pretensió de Vladímir Putin d’annexionar-se de forma definitiva el territori ocupat. És potser cert que no té sentit des del costat ucraïnès perseguir l’estratègia de la victòria total, però acollir-se al realisme pel tràgic cost de la guerra no significa que qualsevol solució sigui defensable, justa, equànime, convenient i estable. Ucraïna no té els mitjans necessaris per imposar les seves condicions, en gran manera si la UE no participa en les negociacions, però és imprescindible que no es consagri un desenllaç de la guerra que comporti la violació flagrant del dret internacional, la vulneració dels drets humans i de la seguretat europea, compromesa aquesta última d’allò més. No s’hauria de resoldre la contesa amb una victòria aclaparadora de Rússia en els pactes que s’acordin, que és el significat del punt de partida de les negociacions de Riad i de la verborrea del president Donald Trump, entossudit a desacreditar tots els dies la figura de Zelenski. Es dona per descomptat, de moment, que el que s’acordi serà negatiu per a la cohesió de l’OTAN i en la posició de la UE amb Rússia, danyada la unitat dels Vint-i-set per l’admiració que Viktor Orbán (Hongria) i Robert Fico (Eslovàquia) dispensen a Putin i per les extremes dretes que fan una interpretació molt peculiar del concepte de patriotisme i troben Putin i Trump aliats per als seus designis. Però fins i tot si això no es donés, el debilitament del vincle atlàntic, l’aïllacionisme de Trump i el seu propòsit de centrar tots els seus esforços a competir amb la Xina i acotar la seva influència augmenta la vulnerabilitat de l’espai europeu. Atorgar a Putin una victòria incondicional obliga a entreveure un futur ombrívol. Tal punt final per a la guerra d’Ucraïna no serà fruit d’un realisme necessari, sinó dels objectius econòmics dels EUA: intensificar els negocis amb Rússia i treure partit dels recursos naturals d’Ucraïna. A la Casa Blanca li importa poc el cost que tal operació pugui tenir per als aliats europeus tret que es pleguin a les seves reclamacions en despesa militar i a un equilibri immediat de la balança comercial sota pena de càstig aranzelari. No té importància per als EUA que Ucraïna ingressi a la UE, perquè el que realment importa a Rússia és que prevalgui la seva exigència de neutralització, més que neutralitat, per a l’Estat veí. La qual cosa seria una claudicació de tot Europa.

El més llegit