Una anècdota molt reveladora explica que Viridiana (1961) va triomfar al festival de Cannes gràcies als toros; Viridiana, de Luis Buñuel, l’única pel·lícula espanyola que ha obtingut la Palma d’Or. El torero Domingo Dominguín va posar diners per produir-la, i va ser a la seva finca La Companza, a Toledo, on es va rodar l’escena dels captaires, que l’Església va titllar de blasfema i sacrílega perquè imitava la composició de L’últim sopar, de Leonardo da Vinci. No només això. Buñuel va haver d’ordir un pla per eludir la censura franquista: ell mateix va viatjar amb tren fins a Barcelona amb els rotllos del film i, per evitar que els hi confisquessin al travessar la frontera de França, els va ocultar de contraban al cotxe de quadrilles d’un torero, Pedro Martínez, Pedrés, entre capes, muletes i banderilles. D’aquesta rocambolesca manera va arribar Viridiana a Cannes per participar en el certamen; la cinta no es va poder projectar a Espanya fins al 1977. Tot i així, malgrat aquesta vinculació tan curiosa i íntima, el cine espanyol no havia produït cap gran pel·lícula sobre el món de la tauromàquia. Fins que va arribar Tardes de soledad, d’Albert Serra (Banyoles, Girona, 1975). A França l’adoren.