Dilluns vinent, 24 de febrer, es compliran tres anys exactes de l’atroç invasió d’Ucraïna per part de Vladímir Putin i de l’inici d’una guerra cruelíssima que ha dessagnat els dos bàndols; desenes de milers de cadàvers ocults darrere d’una capa de secretisme estatal. En els primers mesos, sorprenia cert entusiasme generalitzat, el convenciment que els bons guanyaríem perquè no podia ser de cap altra manera. El triomf semblava cosa feta. No obstant, ja el novembre del 2022 el general Mark Milley, llavors el màxim comandament militar nord-americà, va advertir que era improbable que Ucraïna aconseguís una victòria militar a curt termini, malgrat que en aquell moment portava avantatge en el camp de batalla. Potser va ser aquella una fase idònia per asseure’s a negociar des d’una posició de força. El general Milley també va recordar llavors que la primerenca negativa a negociar en la Primera Guerra Mundial va agreujar el patiment humà i va provocar milions de víctimes més. "Així que quan hi hagi una oportunitat de negociar en la qual pugui aconseguir-se a la pau, aprofitin-la. Aprofitin el moment", va recalcar. L’administració Biden es va desmarcar de seguida de les seves declaracions i va preferir prolongar el conflicte, mentre Europa, adormida en els llorers, va continuar delegant en Washington les castanyes i el foc. Com en la guerra dels Balcans.