En ciències socials es lluita enverinadament contra el que anomenen el biaix de l’investigador, és a dir, el pes de la subjectivitat dels enquestadors. A Catalunya, bona part del debat polític s’organitza partint de preguntes demoscòpiques que no es fan a cap altre país. A França no pregunten a la gent si se sent més parisenc que francès. I a Dinamarca no pregunten quina és la llengua que utilitzen els danesos. Ara s’ha posat de moda preguntar als joves si acceptarien viure en una dictadura, pressuposant que saben què és. Les enquestes mai haurien de preguntar el que no es pregunten els enquestats a ells mateixos i que, per tant, no constitueixen els seus dilemes sinó els dels investigadors.