La resistència del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, a donar explicacions clares de què estava fent entre les 3 i les 7 de la tarda del passat 29 d’octubre i per què no va fer, en canvi, el que s’esperava d’ell, quan rius i barrancs de la seva comunitat es desbordaven i arrasaven desenes de municipis valencians, només ha aconseguit fins ara enverinar més la política en aquesta comunitat, incrementar la sensació de desemparament de la ciutadania i, tot i que ell actuï com si no en fos conscient, deteriorar més la seva imatge política. No és que Mazón, amb un suport intermitent del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es negui a dimitir, és que no sembla capaç, segons el que s’està veient, de donar una versió sincera, consistent i verificable de què el va tenir tan ocupat aquella tarda com perquè, amb la seva absència, ningú del seu equip se sentís amb autoritat per enviar a temps les alertes que podien haver protegit molts ciutadans de la dana. Hi va haver 221 morts i encara hi ha tres persones desaparegudes, a més, és clar, dels greus danys materials que la riuada va provocar en habitatges, garatges, establiments comercials i industrials, i en les infraestructures públiques d’aquests pobles.