Rubiales: una sentència amb clarobscurs

No per lleu la condemna de l’Audiència Nacional a l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales deixa de ser transcendent. És cert que per a una persona que gaudeix d’una bona posició econòmica, com és el cas de Rubiales, una decisió que l’obliga a pagar una multa de 20 euros al dia durant 18 mesos, uns 10.800 euros en total, i una indemnització de 3.000 euros, és, sens dubte, insignificant. Però el fet que el magistrat José Manuel Fernández-Prieto consideri que és un delicte d’"agressió sexual" el petó que el llavors president de la Federació va fer sense el seu consentiment a la jugadora Jennifer Hermoso marca un avanç que pot tenir reflex posterior en els tribunals de justícia davant tants abusos que pateixen les dones i que la societat tendeix encara a considerar normals. Aquell petó no consentit a Hermoso després de la victòria del campionat del món de futbol femení a Sydney ha sigut qualificat com a agressió sexual tot i que de "menor intensitat", perquè segons el parer del jutge no va existir violència ni intimidació. Aquesta última afirmació és discutida, perquè tot i que Rubiales no fos un superior directe de la jugadora, el cert és que podia ser considerat com a tal pel seu càrrec. ¿Podria ella haver-se negat? ¿No va tenir la seva denúncia posterior conseqüències professionals per a ella? Tampoc ha vist el jutge delicte de coaccions ni per part de Rubiales ni dels altres tres acusats: l’exseleccionador de futbol femení Jorge Vilda, l’exdirector de la secció masculina Albert Luque i el que era responsable de màrqueting de la federació Rubén Rivera, malgrat que tots van pressionar Hermoso, i la seva família, perquè afirmés que el "piquito" va ser consentit i perquè no denunciés el seu cap. No hi ha ni inhabilitació per a l’expresident de la RFEF ni per descomptat els dos anys i mig de presó que demanava per a ell la Fiscalia. Però en aquesta sentència de l’Audiència Nacional, que es podria qualificar de salomònica, perquè no deixa de ser benèvola amb l’actitud de Rubiales mentre dona la raó a Hermoso, es recullen progressos significatius a l’hora de jutjar futures agressions de les que el magistrat qualifica de "menor intensitat". Així es podria considerar el fet que Fernández-Prieto doni "plena credibilitat" a la versió de la jugadora, assumint que està provat que quan Hermoso "rebia la salutació protocol·lària i la felicitació" de Rubiales "aquest va subjectar el cap de la jugadora amb les dues mans, i de manera sorprenent i sense consentiment ni acceptació de la jugadora, li va clavar un petó als llavis". I l’afegit que "fer un petó a la boca a la dona té una clara connotació sexual, i fer un petó a la boca a la dona no és la manera normal de saludar les persones amb qui no es manté una relació d’afectivitat". Estem, per tant, davant una sentència amb clarobscurs. Molts esperaven un càstig més gros, que plantés cara judicial a les agressions quotidianes que les dones pateixen en una societat patriarcal, en la qual les actituds masclistes formen part de la nostra quotidianitat, i que tingués caires exemplaritzants. Però el fet que la condemna sigui lleugera no ha evitat que Rubiales hagi patit una censura pública majoritària al seu comportament, cosa que deu haver resultat molt humiliant a una persona que ha mostrat tanta arrogància.

Rubiales: una sentència amb clarobscurs

Tot i que sigui lleu, la condemna al president de la RFEF serveix per deixar clar que el seu comportament no és ‘normal’

El més llegit