Aquests dies recordo Josep Borrell. Com a cap de la diplomàcia europea, Borrell va entendre el repte que plantejaven a Europa dos focus bèl·lics (Ucraïna i Gaza), l’àmbit d’influència dels quals era molt més gran que el dels seus confins geogràfics. Els va abordar amb una mateixa visió del món (rebuig de la mort dels civils, defensa del dret internacional i fermesa a l’hora de defensar els principis) i un inequívoc coratge europeista en dos assumptes en què els interessos d’alguns països (sobretot, Alemanya) dificultaven trobar un espai comú. Borrell no es va cansar de repetir (n’hi ha prou de recordar les seves intervencions públiques, especialment al Parlament) que Ucraïna concernia l’europeisme perquè era una agressió a un país europeu i a la mateixa idea d’Europa, i que Gaza era una amenaça existencial per a les normes de governança mundial.
La tribuna
Fer que Europa torni a ser gran
La UE necessita trobar el coratge europeista que cal i prendre decisions dures per adaptar-se a la nova realitat que Trump pretén dibuixar
Cal prendre decisions. Com es van prendre amb les vacunes i els fons Next Generation. La defensa, la despesa militar i la política exterior han de ser els pròxims objectius
Temes:
El més llegit
- ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- ‘Tot el camp és un clam...’
- ¿Qui dimonis és Kiko Veneno?