Moltes dificultats amb què has de lidiar cada dia, després de cagar-la, s’esmorteeixen dient "ha sigut ell (o ella)". Ningú vol tenir la culpa de les coses que surten malament quan està pel mig i tot apunta que una mica de culpa sí que té. Aquesta és la raó que, en la suma d’errors arbitrals s’incloguin, no molt evidentment, les vegades que un col·legiat s’equivoca en una decisió, i algunes de les vegades en què encerta, i com a conseqüència d’això l’equip poderós no s’emporti la victòria. Ja sabem quin és l’equip poderós que plora perquè no l’han deixat arreplegar-ho tot. No cal dir que és horrible que l’àrbitre s’equivoqui, la pitjor cosa que li pot passar a un equip de guapos i rics persuadit que el seu destí és la glòria. La pitjor cosa, només superada perquè l’àrbitre encerti.