Llàgrimes de cocodril

Perdre el lideratge és la gota que fa vessar el got de l’imperi blanc

Llàgrimes de cocodril

El Rayo Vallecano va posar en un compromís el Barça. Li va jugar de tu a tu i s’hauria pogut emportar algun punt de Montjuïc. Almenys un empat que efectivament va acariciar i, en bona mesura, va merèixer. El Barça, gràcies a un penal, es va emportar els tres punts i va recuperar miraculosament el lideratge després d’haver desaprofitat punts i més punts. I si la Lliga ja venia carregada de queixes i més queixes del campioníssim Madrid i el seu poderós entorn mediàtic, perdre el lideratge ha sigut la gota que ha fet vessar el got de l’imperi blanc, que fa mesos que carrega contra els àrbitres i el Barça. No hi ha dret. Fins al punt que es plantegen abandonar la Lliga. Per anar a una altra que, se suposa, els tracti millor. O sigui, que els xiuli més penals a favor, menys en contra i castigui els seus rivals amb més targetes vermelles.