Els perills dels cordons sanitaris

La ultradreta és negativa per al benestar d’Europa. La frase és concreta i no hi ha espai per a males interpretacions. Aquesta manera d’entendre la societat, juntament amb la victòria de Donald Trump, emmarca un futur desagradable marcat per l’autoritarisme i la falta de llibertats. Aquesta moda va en augment i de forma exponencial. Però el principal problema no es troba en els moviments ultres, sinó en com una societat, que considera prioritari el benestar de les persones, s’enfronta a tot això. De moment té un suspens, i els cordons sanitaris no en són la solució. Pot resultar contradictori, però no ho és. Les declaracions del vicepresident J. D. Vance a Múnic, coincidint amb la Conferència de Seguretat, van sorprendre i fins i tot van molestar. La imatge que a Europa es té sobre el què és i serà l’Administració Trump no concedeix ni un espai per ser benèvols amb certes crítiques que puguin arribar d’aquests extravagants líders. No obstant, sempre és bo escoltar. Vance va afirmar que "en democràcia no hi ha lloc per als cordons sanitaris". Ho deia justament a Alemanya, on gràcies a utilitzar una metodologia aïllant a la formació d’extrema dreta, l’AfD, s’ha aconseguit que no hagi entrat en una coalició de govern mai. Per a la majoria d’alemanys el sentit de Gran Coalició és un orgull. I els ha anat funcionant, tot i que l’últim Govern durés menys que l’anterior. Té lògica estar satisfet. El mètode és que la dreta i l’esquerra deixen les seves desavinences de banda a favor de la democràcia. Res a objectar. Però una cosa que hauria de reforçar les institucions sembla debilitar-les al no acabar d’escoltar, o entendre, per què un ciutadà que normalment vota opcions centrades s’acosta a opcions extremes. I això ens porta a un punt políticament incorrecte que connecta amb les afirmacions de Vance: ¿un vot a l’AfD o, a Espanya, a Vox és un vot menys democràtic que al PSOE o del PP? Em refereixo al ciutadà que introdueix la papereta a l’urna. Llavors, si tots els votants són ciutadans d’una democràcia, ¿per què crear un cordó sanitari davant idees que es presenten, tot i que estiguin equivocades? Els cordons sanitaris poden ser satisfactoris a l’hora d’evitar coalicions de govern, però davant el sentit de representativitat en un hemicicle són un error. Es corre el perill que algun dia deixin de ser minoria i llavors no farà falta cap acció profilàctica. Hauran guanyat i amb una complicada marxa enrere. La Història ho explica. L’única solució és baixar a la sorra i entendre el que reclama la ciutadania. Els que hi ha, res solucionen, asseguren. Ha passat als EUA. Utilitzaré un terme del passat que va utilitzar Pablo Iglesias per definir els líders de les institucions de 2011: la casta. I va ser un èxit, ara controlat. Hi ha dos temes de fàcil manipulació: la immigració i la vivenda. I les institucions no troben les solucions. Tancant la boca als que es queixen es triplica la seva audiència i fins i tot el vicepresident de Trump pot donar lliçons.

El més llegit