Ha sobreviscut. Tot i que ja no és la mateixa. Les fotografies emmarcades exposen rostres esborrats durant aquests tres últims anys. Res és el que era, encara menys els somnis. Almenys, encara té una casa, sap que no tots poden dir el mateix. Van tenir la mala sort de trobar-se al mig de la diana. Just en el punt de mira del cap d’una banda de gàngsters. Van decidir plantar batalla. Lògic. A ningú li agrada ser trepitjat per esbirros armats. Però ara exhausta, vestida de dol, treta a la finestra, observa les flames. Un edifici acaba de ser atacat per un míssil balístic rus. Diuen que el cap d’una altra banda de gàngsters pretén concloure el conflicte. Es pregunta què serà el que passarà ara. Potser faran caure la porta de casa seva amb una puntada de peu i la saquejaran sencera. A ella ja no li quedaran forces per detenir-los. Desvalisaran joies, electrodomèstics, capricis i ampolles de vodka. Abans que arribin, traurà les fotografies dels seus marcs, això sí. Que arrambin amb la quincalla, si volen. Per a ella, la memòria.