L’onada ‘trumpista’, la raó i la paraula

Extrema dreta i ultradreta són atributs generalment emprats per descriure la potent onada que malda per arrasar la part del món que anomenem Occident. No obstant això, aquests paraigües semàntics a penes recullen la realitat del trumpisme i l’heterogeni conglomerat internacional que li fa costat. Repetim que són de dretes, però en realitat no són conservadors. El seu afany no és salvaguardar o millorar el que és vigent, les formes establertes, sinó destruir-ho, arrasar-ho. Són revolucionaris, uns revolucionaris amb traços anarquitzants, gens conservadors. Adoren les fronteres i rebutgen els immigrants, però aplaudeixen el govern d’Israel o ambicionen Groenlàndia. Són populistes i criden la gent del carrer al combat contra les elits, però senten desfici pel luxe i s’envolten pornogràficament de milionaris. Són fills de l’acceleració digital i, no obstant això, es reclamen portadors de valors eterns. Exalten la llibertat individual, però els embadaleix i reverencien un autòcrata com Putin. Etcètera. El moviment està eufòric. Viuen el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca com la prova que Déu i el Destí són al seu costat. Malgrat la seva forta pulsió identitària i les moltes diferències entre ells, han aconseguit forjar espais de coordinació i suport mutu. Saben que no seran, no són ja, una anècdota, ni un accident històric. Han aconseguit el poder als Estats Units i en altres països. Els sondejos els somriuen a tot arreu. Estan a punt d’aconseguir-ho, i ho saben. Faran el que convingui perquè aquesta oportunitat no se’ls escapi. És possible aturar la formidable onada? Debilitar-la? Què es pot fer? El primer, no continuar amagant el cap sota l’ala. Menys encara creure que allò que no s’esmenta desapareix, esclata amb la delicadesa d’una bombolla de sabó i s’evapora. Aquesta ha estat segurament la pitjor equivocació dels demòcrates, i particularment dels demòcrates d’esquerres. Van creure que els problemes es resoldrien tot negant-los i fent callar els qui s’atrevien a esmentar-los. Ha ocorregut el contrari. Els problemes, aquells problemes angulosos, difícils i incòmodes, no sols resten aquí i continuen engrandint-se, sinó que han estat entregats a individus com Trump, Milei, Orbán, Le Pen, Meloni, Abascal, que saben molt bé com convertir-los en metralla. Els demòcrates han de donar la cara. I buscar solucions. Solucions, segur que difícils, segur que complicades, però solucions de veritat, realistes, pràctiques. Que funcionin. I combatre, combatre amb la paraula sense descans, insubornablement. Hi ha qui pensa que potser restringint el perímetre de la llibertat, particularment de la llibertat d’expressió, es podrà acabar amb l’onada. Crec que és una mala idea i que, a més, no funcionarà. Les nostres democràcies són filles de la Il·lustració, és a dir, de la raó i la paraula. I és amb la raó i la paraula que cal defensar-les enfront dels seus enemics. Però és que, a més, és massa tard. Ja no podem resoldre la paradoxa de Popper optant per ser intolerants amb els enemics de la tolerància. Defensar la llibertat retallant la llibertat. Recordem també que els cordons sanitaris únicament funcionen a vegades i per un temps, i que els radicals són especialistes a presentar-se com a víctimes d’una terrible conjura per fer-los callar i destruir-los. Ens queda la raó i la paraula. La raó per rumiar solucions i la paraula per sostenir-les en cada plaça, en cada carrer i en cada ciutat, siguin les de sempre o les digitals. És justament en l’esfera digital, que penetra i condiciona tota la resta, on l’onada pren impuls. A les pantalles, els disbarats, l’engany i l’odi congreguen i allisten les masses. És un terreny de joc, el de la comunicació digital, clarament inclinat a favor dels radicals, els afavoreix, però no per això hem de rendir-nos. Cal treballar, per exemple, contra l’anonimat a les xarxes i per uns algorismes políticament neutrals. Això no és retallar la llibertat, al contrari. Però sobretot cal confiar en la força de la veritat per doblegar la mentida. I no titubejar, ni relativitzar, ni dubtar a cada pas. Trump i companyia no es qüestionen constantment les seves conviccions (tot el contrari). Els demòcrates han de deixar de fer-ho. Ara no ens ho podem permetre.

L’onada ‘trumpista’, la raó i la paraula

Sobretot cal confiar en la força de la veritat per doblegar la mentida, i no relativitzar ni dubtar a cada pas

Trump no es qüestiona les seves conviccions. Els demòcrates han de deixar de fer-ho

El més llegit