Obro la porta del terrat als operaris de la companyia del gas, que venen a revisar no sé quina història dels comptadors. Aquí anomenem terrat a aquest element arquitectònic tan barceloní, sobrevingut després de la supressió radical de la teulada que havia imposat el Renaixement italià, deixant oberta la sostrada, on bat el sol. Ho explicava Francesc Pujols en un article publicat al diari La Publicitat el juny de 1920, una bonica lloança a les terrasses de la ciutat, molt freqüentades pels barcelonins "per tocar el cel amb les dents".
Vivenda
Els terrats de Barcelona, oda i elegia
La falta endèmica de sòl i zones verdes va convertir els terrats en espais de convivència. Ara la ciutat suma la pressió turística i els ‘expats’ amb sous europeus
El més llegit
- L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Flick se surt amb la seva
- L’ús del cinturó condiciona les ajudes del bus que va xocar a França
- Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí