Crisi de confiança a l’OTAN

Els prolegòmens de la Conferència de Múnic i el to de l’inici de les sessions deixen clar el canvi de paradigma en matèria de seguretat a Europa. Les declaracions del secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, després de l’enfocament del president Donald Trump en la negociació amb Rússia per arribar a un acord a Ucraïna sense que Europa participi en la negociació i la irrupció del vicepresident J. D. Vance a Múnic aprofundeixen en la idea que els socis europeus de l’OTAN s’han de cuidar sols, augmentar considerablement el pressupost militar i oblidar-se del compromís històric nord-americà amb la seguretat del continent des del final de la Segona Guerra Mundial. La peculiar combinació de pressió diplomàtica i pressió econòmica que caracteritza la gestió de Trump porta inexorablement a un profund canvi en la relació entre els aliats. Els equilibris del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, per no alimentar la crisi de confiança entre els encara socis i per no debilitar-los davant la ingerència russa en els assumptes europeus tan sols serveix per dissimular l’envergadura de la crisi interna. Els Estats Units insisteixen que la despesa militar dels europeus ha d’equivaler ja no al 2%, sinó al 5% del PIB de cada soci, xifra que a la pràctica suposa que països com Espanya i Itàlia gairebé haurien de triplicar el seu pressupost de defensa. Hegseth posa com a exemple Polònia, que hi destina més del 4% del PIB, i al fer-ho no fa altra cosa que insistir que la seguretat i la defensa d’Europa competeixen en primera instància els europeus. Però aquest canvi de model, si es produís, requereix introduir també canvis en el disseny i l’estratègia de l’OTAN, dues funcions que fins ara els EUA van entendre sempre com a seves. Les crítiques públiques als governants europeus llançades pel vicepresident J. D. Vance i respostes pel ministre de Defensa d’Alemanya, Boris Pistorius, han posat en relleu l’atmosfera de confrontació i crisi que s’ha instal·lat a Múnic. La insistència de Vance que Europa ha de reforçar la seva defensa i els Estats Units han "d’enfocar-se en altres temes" confirma que el primer propòsit de la Casa Blanca és competir i acotar la influència de la Xina en tots els àmbits. Qualsevol altre objectiu és secundari i no ha de desviar recursos del pols econòmic i de seguretat al Pacífic occidental, amb Taiwan en primer terme. Mai s’havia escenificat amb tanta cruesa i en públic un dissens tan profund entre els Estats Units i els socis europeus de l’OTAN. El fet és que l’Administració de Trump no inclou Rússia en l’apartat "amenaces globals" utilitzat per Vance a Múnic, quan per als europeus ho és. Els Estats Units parteixen de la convicció que un acord al més aviat possible que apaivagui les armes a Ucraïna és suficient per bastir ponts amb Rússia; la Unió Europea entén que una transacció que exclogui Ucraïna de la negociació i s’imposi al Govern de Volodímir Zelenski serà un factor d’inestabilitat fins i tot a curt termini. Ingredients que alimenten una insòlita atmosfera de desacord a l’hemisferi occidental que, en última instància, obligarà els estats europeus a plantejar-se immediatament com procedir si l’OTAN perd la seva utilitat com a paraigua.

Crisi de confiança a l’OTAN

Europa s’haurà de plantejar immediatament com procedir si perd el paraigua dels Estats Units

El més llegit