Tot i que els catalans som més de Sant Jordi, de rosa i llibre, que de les fletxes de Cupido, el cas és que van en augment els restaurants que anuncien sopars romàntics per celebrar Sant Valentí, de la mateixa manera que Mercadona ofereix també en aquests previs les postres estrella per endolcir l’ocasió, per 6,60 euros: un pastís amb forma de cor vermell. La qüestió és consumir; les societats del turbocapitalisme han mercantilitzat l’amor i la intimitat, transmutant-la en un reality show continu. Penso en Montoya, en el vídeo viral que mostra el concursant batent el rècord dels 100 metres llisos a la platja de les temptacions després que li hagin ensenyat la nòvia al llit amb un altre, embrancat en la tasca d’adornar-li el front amb un banyam de caça major. Em cago en l’amor, deia una cançó de Tonino Carotone. En aquests temps boirosos, la incertesa constitueix la tònica general, que no només es projecta sobre la política, sobre els avenços de la intel·ligència artificial o sobre el futur d’un planeta que està coent-se al pil-pil.