Església

De monges i queixes

Les queixes pel forçós abandonament de les religioses comparteixen cert eco amb altres laments: quan baixa la persiana una llibreria o desapareixen els quioscos

La marcha de las clarisas del monasterio de Pedralbes moviliza a los vecinos

La marcha de las clarisas del monasterio de Pedralbes moviliza a los vecinos / EFE

Allà eren, rebent la comitiva municipal amb les seves pancartes, protestant per la marxa imminent de les tres religioses que mantenen viva la flama espiritual del monestir de Pedralbes. La missa de diumenge al migdia perdurarà, però els murs ja no acolliran la presència continuada de les monges. Els números són els números, i les vocacions religioses donen per al que donen. És a dir, per a poc. L’orde de les clarisses és diàfana al respecte: és preceptiu que les comunitats dels monestirs acullin almenys cinc monges. Davant aquesta situació, més que aixecar la pancarta –«No buidem de vida el monestir de Pedralbes»– es podria elevar les pregàries perquè torni a prendre la flama vocacional o, posats a fer, animar-se a encarnar la solució. El camí de la fe és ampli. Segur que l’Ordre de Santa Clara estarà encantada d’acollir noves postulants, tot i que siguin de vocació tardana.

Temes:

Cine