La moda de la reivindicació en les gales cinematogràfiques a Espanya ve de lluny. Ja el 2003 un jove León de Aranoa va mostrar un cartell contra la guerra i contra les polítiques del Govern de José María Aznar. Allò va obrir una veda que obligava gairebé tots els premiats a queixar-se d’alguna cosa. La queixa és lliure i reconfortant. Després de la guerra, el chapapote, la llibertat sexual, el racisme i deixar verd tot aquell que pogués tenir un indici d’ultra, va ser la sanitat i l’educació pública, i el dret a un habitatge, i així una llista de causes totes justes i honorables.