Fins no fa gaire temps (als anys 90 del segle XX), la medicina afirmava que les dones eren menys propenses a tenir infarts. Es va demostrar després que els patien igual que els homes, o més, només que amb diferent simptomatologia. La raó d’aquesta desraó no era cap altra que el fet que els assajos clínics es fessin únicament amb homes, com si l’anatomia d’ells representés la del conjunt de la societat independentment del gènere. Van ser precisament algunes doctores les que van donar la veu d’alarma. Aquest fet constitueix un exemple senzill per entendre com la perspectiva de gènere és necessària per a l’evolució de la ciència, per fer-la més completa i més justa, i de com les investigacions en què participen dones canvien l’enfocament i descobreixen un món inèdit en el conjunt del coneixement. Avui, que se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, és una bona ocasió per reflexionar sobre la marginació de què encara són víctimes les dones en aquesta àrea de coneixement i sobre la necessitat de combatre les barreres i els prejudicis que encara afronten a l’hora d’emprendre carreres científiques o tecnològiques. N’hi ha prou amb fer un tomb per un campus universitari per observar com encara en aquest tipus d’estudis hi són majoria els nois.