Talent i esforç

Qui no ha sentit de grans científics o esportistes que els seus resultats, més enllà del seu talent natural, són fruit d’un esforç continuat i molt dur? És famosa la frase de Picasso quan li van preguntar per què treballava tantes hores i va contestar que d’aquella manera quan arribés la musa el trobaria treballant. En la nostra societat estem magnificant el talent per sobre de l’esforç? O simplement estem oblidant la importància de l’esforç, de la constància i la perseverança en la treball de cada dia? El cert és que, potser per la influència dels reality shows anglesos i l’obsessió de trobar noves estrelles cada cop més joves amb un talent natural, s’està imposant en el nostre llenguatge diari la paraula talent per significar capacitat de treball, capacitat d’oferir resultats. És recurrent sentir a parlar de la captació i retenció de talent en la gestió dels recursos humans, que veuen com els departaments de recursos humans canvien la denominació per la de departament de talent i benestar, o per la de departament de persones i cultura, o per la de departament de capital humà i talent. La idea del "talent" està en el centre del discurs sobre la capacitat i idoneïtat per treballar en una feina concreta, la qual cosa sembla òbviament necessària però no suficient: l’esforç i les ganes, la il·lusió i la motivació, i sobretot la constància i la dedicació, han estat i són una constant en tots els exemples que conec de superació i resultats. Segons el Diccionario de la lengua española, de la Real Academia, el talent és "aptitud, capacidad para el desempeño o ejercicio de una ocupación", i per tant fa referència a aquell do (natural o obtingut a través de l’estudi o la formació) que permet aconseguir una fita. Però com han estat dient artistes, esportistes o científics, per a la consecució d’aquesta fita és imprescindible l’esforç i la tenacitat, les ganes i la dedicació destinats a aquest objectiu. A Larry Bird, en una entrevista, li van preguntar si es considerava un jugador amb sort, i la resposta va ser contundent: "Com més entreno, més sort tinc". Tenacitat Aquests dies s’ha celebrat a la Farga de l’Hospitalet el Tour del Talento, dedicat a la gent jove, en el qual s’han destacat els perfils d’una joventut amb una gran sensibilitat pel bé comú i unes ganes encomiables per millorar el món a partir de la seva dedicació a la gent més necessitada, al canvi climàtic o a la innovació tecnològica a favor dels més desfavorits. El programa anava oferint de forma dinàmica i continuada històries protagonitzades per gent jove que, amb emprenedoria i molt d’esforç, han vehiculat la seva força i voluntat a ajudar tercers i a promoure el bé comú. I a mesura que pujaven a l’escenari per explicar la seva experiència o els preguntaven pels seus projectes, cada cop es parlava més del seu "talent" i jo, en canvi, hi veia "esforç", dedicació, tenacitat, lluita contra les circumstàncies, perseverança i molta, molta il·lusió. El seu talent és enorme, però es queda petit al costat de l’esforç que han hagut de dedicar perquè la seva idea, el seu projecte, esdevingués una realitat i, cosa que encara resulta més difícil, fos finalment reconegut. Històries com les de l’Ousman Umar, per la seva tasca en la "construcció d’un projecte transformador que uneix educació, tecnologia i aliances i aporta solucions al fenomen migratori", o la de la Begoña Arana, entre d’altres, et porten a la conclusió contrària a la que s’està imposant en la nostra societat: l’esforç és tant o més important que el talent! I en canvi es posa en valor el talent. Sobretot quan és un talent innat, que ajuda a consolidar la idea que el talent no cal treballar-lo ni formar-lo. Està guanyant el discurs, i amb això la creença, que la clau és seleccionar el talent, la qual cosa no provoca sinó una discriminació en l’origen mateix del context social i econòmic de la persona, perquè el talent no deixa de ser fruit de la formació adquirida. I una societat que relega l’esforç a un rol secundari i centra la vàlua de les persones en el seu talent està acceptant un cert fatalisme, com si a través de l’esforç ja no fos possible adquirir i guanyar-se la capacitat de créixer i construir històries d’èxit. En tots els projectes empresarials, socials, d’innovació, artístics, científics o esportius, o de qualsevol tipus, sempre hi ha una gran dosi de talent, però es podrien haver aconseguit sense l’esforç, dedicació i entrega dels seus protagonistes? Es pot aconseguir el mateix resultat amb menys hores de dedicació i menys esforç? Ho dubto. No aconseguirem que llueixi el talent que hi ha en la nostra societat si abandonem la cultura de l’esforç i l’exigència.

Talent i esforç

Una societat que centra la vàlua de les persones en les seves habilitats està acceptant cert fatalisme

El més llegit