El premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz va advertir fa un parell de dècades de l’error que va suposar, després de la caiguda del mur de Berlín, deslligar la integració en el sistema internacional de lliure comerç del compliment d’uns mínims estàndards democràtics. El prepotent concepte del final de la història anunciat pel neoliberalisme va permetre que l’ambició de conquerir dos grans mercats, com són la Xina i Rússia, passés per davant de les exigències que fins aleshores havien regit. Espanya no va ser ni candidata a ingressar a la UE fins que no va ser un Estat democràtic. L’efecte de dúmping que genera que democràcies i dictadures competeixin sense aranzels ho hem vist en aquestes tres dècades. I, al final, s’està produint l’efecte contrari. Molts ciutadans, damnificats d’aquesta globalització gestionada per dictadures, acaben votant partits i candidats que es comprometen a actuar amb el mateix estil, tot i que ho facin dins de les democràcies formals. Veient com es comporta aquests dies Donald Trump costa distingir-lo en les formes de com actuen Xi Jinping o Vladímir Putin. Massa nord-americans, i molts europeus, han arribat a la conclusió que amb un mandarinat es competeix millor i es defensen millor els seus interessos que amb una democràcia liberal.