La proposta de Donald Trump per concloure la crisi de Gaza podria no passar de ser una extravagància inviable pròpia d’un promotor immobiliari desenfrenat. Però el menyspreu absolut pels drets humans i la tragèdia viscuda per una comunitat que sobreviu entre ruïnes que manifesta el simple fet d’expressar tal idea és inquietant vivint de qui ve. El propòsit de Trump de fer de la costa gazatina una mena de Riviera sota control o administració nord-americana, prèvia expulsió de la població palestina a tercers països –Egipte, Jordània, potser l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs– no només es pot interpretar com una forma de neteja ètnica circumscrita a un col·lectiu específic. És més aviat un moviment de naturalesa imperial que situa la seva Administració contra tot el dret internacional nascut arran de la Carta de les Nacions Unides de 1945. No només contra els acords d’Oslo de 1993 i les resolucions aprovades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides (el sistemàtic incompliment de les quals per Israel amb patrocini dels EUA, és cert, no és cap novetat).