Per poc no em taco amb el cafè l'altre dia en sentir que Donald Trump vol expulsar la gent de Gaza per construir sobre el que queda de les seves cases bombardejades un enclavament de luxe, la Riviera de l'Orient Pròxim. Intuint l’estupor que generaria, va dir que no volia fer-se ni el graciós ni el llestet, alguna cosa que sospita que està al seu abast. Que parlava seriosament, vaja. La sola idea em va portar a 'Suave es la noche'. Us recomano la lectura d’aquesta novel·la de Francis Scott Fitzgerald, va ser l'última que va escriure fa gairebé cent anys i conté trets autobiogràfics. Els Diver són un matrimoni de l’alta societat nord-americana que s’instal·la a la Riviera Francesa després de la primera guerra mundial buscant el glamour. La veritat és que sembla que portin una vida meravellosa, són la parella perfecta. Elegants i guapos, viatgen molt i organitzen festes a casa seva a la platja amb gent sofisticada. Fins que comença a sortir tota la misèria. Bàsicament que la rica és ella i té una malaltia mental, ell només és un psiquiatra, el seu psiquiatra, amb aires de grandesa. És una meravella, una crítica subtil però contundent a l'alta societat nord-americana de l’època, despilfarrant, superficials i aliens a tot, una crítica al capitalisme salvatge.