‘Europa first’

Tres dècades després del naixement del mercat únic (1993), la Unió Europea s’enfronta als desafiaments més grans des de la seva creació. Com s’abordin aquests desafiaments determinarà si consolida el seu pes polític i econòmic al món o si el perd per sempre. Els condicionants sobre els quals la UE havia basat el seu model de creixement han deixat d’existir. Europa ja no podrà beneficiar-se de la globalització per impulsar la seva indústria, ni del preu baix de l’energia subministrada per Rússia, ni del dividend de la pau. Tampoc podrà mantenir-se al marge del desenvolupament de les grans revolucions tecnològiques, especialment en l’àmbit de la IA. Tot això obligarà la UE a invertir grans quantitats en defensa, tecnologia i energies netes. Segons l’informe Draghi, 800.000 milions en inversió pública i privada (el 5% del PIB). L’única manera que Europa pugui finançar tota aquesta inversió és que augmenti la seva productivitat i, amb això, la capacitat de generar ingressos fiscals amb els quals finançar-la. Agafar el tren de la productivitat no serà fàcil, després de dues dècades retardats respecte als EUA. En contra del pessimisme imperant, la meva opinió és que Europa disposa de les condicions per aconseguir-ho. En comparació amb els EUA disposem d’un nivell de formació de la població més elevat, excés d’estalvi, menor endeutament, un mercat interior de 450 milions de consumidors amb ingressos alts i un estat del benestar que redueix les desigualtats i ofereix als seus ciutadans una qualitat més gran i esperança de vida. Europa no és un museu, com ens descriu Trump, sinó el millor lloc per viure-hi. Però ha de ser-ho també per treballar. Per a això, és necessari afavorir l’activitat empresarial i el seu creixement. Urgeix reduir la burocràcia, la normativa mediambiental, la fragmentació del mercat interior i crear un mercat de capitals únic, que compti amb grans entitats financeres capaces d’escalar projectes empresarials. A propòsit d’això, les últimes setmanes s’han produït dues notícies que afegeixen pressió a Europa per actuar. La primera és l’alta probabilitat que Trump imposarà aranzels als productes europeus. Quan això passi, Europa ha d’estar preparada per negociar i evitar una guerra comercial que perjudiqui tant a nord-americans com a europeus. Cal recordar que la pujada d’aranzels té un gran impacte sobre els preus i el creixement econòmic. A curt termini, els grans perjudicats acaben sent els ciutadans i les empreses, que pagaran més pels productes importats. Amb preus més alts, els tipus d’interès també es mantindran en nivells més elevats, fet que perjudicarà el consum, la inversió i el creixement econòmic. La segona gran notícia és l’aparició de DeepSeek (la nova IA xinesa). Quan pensàvem que Europa havia perdut la carrera de la IA, ara té una segona oportunitat per desenvolupar un model generatiu propi de forma més econòmica i ràpida. Però, a més de promoure la inversió, és important que les empreses desenvolupadores a Europa puguin entrenar els models en les mateixes condicions que els seus competidors nord-americans i xinesos. Sense les mateixes regles, serà impossible jugar la partida. La UE s’ha acostumat a actuar ran del precipici, com va passar en la crisi del deute públic. Ha arribat el moment de passar dels informes (Draghi i Letta) a l’acció. Com ha reconegut la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació de la Brújula per a la Competitivitat: "Ara ja tenim un pla i també la voluntat política. El que importa és la rapidesa i la unitat, perquè el món no està a la nostra espera. Tots els estats de la UE estan d’acord amb això, així que convertirem aquest consens en acció". Malgrat que el moment polític no és el més favorable, amb el lideratge franco-alemany en hores baixes, urgeix fer front al desafiament nord-americà. S’hauria de començar per aprovar un nou paquet d’inversió finançada amb deute públic europeu; per crear el règim jurídic núm. 28, que permeti a les empreses beneficiar-se d’un conjunt únic de normes qualsevol que sigui el país en el qual operi de la UE; per aprovar una llei òmnibus de simplificació de normativa mediambiental, i per revisar les normes de contractació pública, per donar prioritat europea en la contractació en sectors i tecnologies fonamentals. Comença l’Europa first.

‘Europa first’

La Unió Europea no és un museu, com ens descriu Trump, sinó el millor lloc per viure-hi. Però ha de ser-ho també per treballar. Per a això, és necessari afavorir l’activitat empresarial i el seu creixement

Urgeix reduir la burocràcia, la normativa mediambiental, la fragmentació del mercat interior i crear un mercat de capitals únic, amb bancs capaços d’escalar projectes

El més llegit