La Barcelona aristocràtica gairebé mai s’acosta a la Fira. Només en els moments àlgids del Mobile. Però el que allí passa explica la ciutat molt millor que la Copa Amèrica, que ha servit per a altres coses, però que no tindria en cap cas la tracció econòmica i industrial dels salons que se celebren ara a la frontera entre Barcelona i l’Hospitalet. La Fira ha fet un tomb en els últims 20 anys des del moment en què es va idear un sistema de governança que la deixa fora de la lluita partidista i que garanteix alhora l’impuls del sector privat i el control de la despesa del sector públic. La consolidació del Mobile, que pràcticament ja ha declarat Barcelona seu permanent, i l’arribada de l’ISE, dedicat al sector audiovisual, que se celebra aquesta setmana, són els èxits més vistosos del model, però n’hi ha molts més, com ho demostra el nou pavelló que ja es comença a veure al recinte. La Fira de Barcelona és la demostració que l’èxit no depèn únicament d’inundar de milions públics la iniciativa privada, sinó del coneixement profund de les activitats, de saber on són les oportunitats i de saber com aprofitar-les. Barcelona seria una ciutat molt pitjor si aquesta setmana no se celebrés l’ISE, que, a més, comença a impulsar l’activitat empresarial local com el Mobile, com ho demostra la signatura de l’acord entre Mediapro i Google per a l’ús de la IA en la generació de guions.