No sembla casualitat que, mentre l’orbe sencer estava pendent dels primers passos de Donald Trump després de la presa de possessió, la start-up xinesa d’intel·ligència artificial (IA) DeepSeek irrompés en el mercat com un tro, sacsejant els fonaments de Silicon Valley i de Wall Street. Les accions de Nvidia, un dels principals productors de xips d’IA, van caure gairebé un 17% i les seves pèrdues van superar els 600.000 milions de dòlars. Després del sotrac, el CEO de l’empresa, Jensen Huang, i Trump s’han reunit aquest cap de setmana a la Casa Blanca per sospesar la possibilitat d’endurir l’exportació a la Xina d’aquests semiconductors (podria haver-los comprat a través de Singapur). Els xinesos han tornat a fer-ho, com va passar amb la indústria en general, des de la tèxtil fins a l’automobilística: copiar models i abaratir-ne la producció. Els que han provat el nou chatbot xinès expliquen que la màquina respon com un majordom britànic, culte i educat, si bé esquiva les preguntes incòmodes, com Taiwan i la revolta estudiantil de Tiananmen de 1989. Però el cas és que DeepSeek funciona, supera en eficiència el ChatGPT de l’empresa nord-americana OpenAI i ha requerit una inversió molt inferior. Ens trobem en un dilema històric, geopolític i tecnològic en el qual la Xina també vol exercir el seu paper; ho ha deixat ben clar. Des que el món és món, l’ésser humà ha sabut adaptar-se a un entorn canviant, de manera que, davant aquesta transformació radical de paradigma, m’agradaria sentir-me més integrada que apocalíptica i celebrar, per exemple, que la intel·ligència artificial obrirà noves fronteres en la precisió del diagnòstic mèdic i en el desenvolupament de fàrmacs. Però m’aterreix que les maleïdes màquines em deixin sense feina, i sobretot la progressiva pèrdua de privacitat. Les grans tecnològiques engoleixen les nostres dades com a combustible. Noms, adreces, dates de naixement, correus electrònics, telèfons, contrasenyes, gustos, preferències i fins i tot ritme el de pulsació de les tecles. ¿En quines mans acabarà aquesta informació? ¿Quines noves formes de control poden derivar-se’n?