Ordres executives que són falsos rumors

La mentida, com l’alcohol, és addictiva. Quan s’entra en una espiral de falsedats, és molt difícil recuperar la serenitat. Donald Trump ha surfejat sobre tota mena de falsos rumors disseminats a les xarxes digitals fins a arribar dues vegades a la Casa Blanca. En la primera, la seva palanca principal va ser que Obama no havia nascut als Estats Units i que Hillary Clinton havia filtrat papers classificats a través del correu electrònic. En la segona elecció, ho ha fet a cavall d’haver guanyat els anteriors comicis. El drama és que Trump s’ha cregut les seves pròpies mentides. I en els seus primers 15 dies ha dedicat una ordre executiva presidencial pràcticament a cada notícia falsa que va ajudar a difondre com a candidat. I el més curiós és que, d’aquesta manera, ha convertit les ordres executives en simples mentides i confia que la mateixa credulitat que el va impulsar en la campanya li serveixi per mantenir la popularitat com a president. Per exemple, ha dictat una ordre executiva per detenir tots els estudiants estrangers que van participar en les manifestacions contra la campanya d’Israel a Gaza. Qualsevol gestor públic sap que aquesta és una ordre impossible de complir. Però això a Trump li importa poc, perquè a les seves xarxes digitals ja ho ha donat per fet i els seus votants no aniran a comprovar-ho, com no van anar a buscar la partida de naixement d’Obama. El súmmum del president addicte als falsos rumors és la seva denúncia que l’accident aeri que va causar 67 morts a Washington és culpa dels controladors, abans que s’hagi iniciat la investigació. Només li va faltar dir que eren votants demòcrates. Trump va camí de ser, simplement, un president fake que converteix les ordres executives en notícies falses. El que passa és que no té el mateix efecte donar la raó als votants des de l’oposició que des del Despatx Oval, perquè si els problemes no se’ls arreglen deixaran d’alimentar-se de falsos rumors i no es conformaran. L’experiment no va enlloc.

El més llegit