Sánchez segueix, amb la creu a sobre

El dimecres 22 el Govern Sánchez no va aconseguir convalidar el decret òmnibus que, entre altres coses, apujava les pensions amb l’IPC –punt estrella del seu programa– i prorrogava les ajudes al transport. Va perdre per la conjunció d’un agitat vot en contra de Puigdemont, Feijóo i Abascal. Una gran i aparatosa derrota del Govern. I el pitjor va ser que, amb paraules gruixudes de Miriam Nogueras, Junts va anunciar que trencava totes les negociacions amb el Govern fins que no s’aprovés la seva proposta que Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança al Congrés. Ho vaig dir dijous passat, Sánchez havia patit el seu pitjor dia d’aquesta legislatura. ¿Com podria continuar governant sense majoria, sense pressupostos i amb Junts votant en contra de tot? Puigdemont no recolzaria una moció de censura amb el PP i Vox, però podia convertir la legislatura en un calvari permanent. El dimecres 22 Sánchez semblava un president en extinció. Però Junts no va trencar les converses a Suïssa amb un mediador internacional i el president va assegurar el cap de setmana que "buscaria vots sota les pedres" per aprovar el mateix decret òmnibus. I aquest dimarts va ressuscitar quan va anunciar –després d’un Consell de Ministres que es va retardar unes hores esperant les pedres de Waterloo– que s’havia arribat a un acord amb Junts i que, tret d’algunes mesures econòmiques, les socials del decret òmnibus ja havien tornat a ser aprovades en el Consell de Ministres i immediatament entraven en vigor. Sánchez va aparèixer en la roda de premsa ressuscitat i desafiador. Junts votaria el decret òmnibus i continuaria negociant altres assumptes. D’alguna manera, la coalició de la investidura es podia recompondre. El que era substancial de l’òmnibus sortia, tot i que també es trossejava. I s’hi afegia una clàusula de protecció als propietaris de pisos davant possibles impagaments. I es tramitaria –reformulada– la proposta que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança. Però com que constitucionalment és una prerrogativa del president, Sánchez no s’hi sotmetrà, tot i que el Congrés –com sembla gairebé segur que passarà– l’aprovi. En suma, Sánchez segueix, però amb la mateixa creu a sobre. Ha cedit davant Puigdemont i ho continuarà fent, perquè la majoria de la investidura només és majoria quan Puigdemont hi és. No és el millor escenari, però Sánchez creu que podrà seguir i potser fins i tot aprovar els pressupostos del 2025. ¿És de savis saber cedir per no morir? No és l’ideal, però Sánchez ja ha sobreviscut amb contínues dificultats gairebé set anys. El PP –i d’altres– el veuen com una plaga d’Egipte que ho arrasa tot, però alguna habilitat deu tenir. Potser acceptar la complexitat de l’Espanya actual i intentar cavalcar una mica les grans contradiccions d’una majoria que reuneix constitucionalistes i independentistes. I gent de centredreta, com el PNB i Junts, socialdemòcrates (PSOE), grups més a l’esquerra com ERC, i fins i tot Sumar, Podem i Bildu. és clar, aquesta majoria només es consolida en el rebuig d’un govern PP-Vox i no brilla per la seva coherència. Però l’economia tira. Sánchez no va perdre l’ocasió i va presumir que al desembre ja hi havia 21,8 milions de llocs de treball, després d’haver-se’n creat 468.000 el 2024. I que la taxa d’atur (10,6%) és la més baixa en 16 anys, des de la gran crisi. En resum, Sánchez segueix, però amb la creu a sobre de Puigdemont i d’una majoria més incoherent que plural. Però, disposat a cedir i amb l’economia a l’alça (el PIB va créixer un 3,2%, molt per sobre de la mitjana de la zona euro l’any passat), Sánchez creu que pot acabar la legislatura. I és un home de sort. Just dimarts, mentre parlava, l’Ibex va superar el 12.000, un màxim en 15 anys. Ara Feijóo votarà l’òmnibus, palauet del PNB a París inclòs. Hauria quedat millor fent-ho dimecres passat i explicant que no podia admetre que, per la gran incompetència de Sánchez i el caprici del seu aliat Puigdemont, els pensionistes veiessin congelats els seus ingressos. Ara ho farà a remolc de Puigdemont. Feijóo s’equivoca quan diu que tot va molt malament. Li aniria millor si expliqués que Sánchez exagera i abusa. Dels 4,5 milions de llocs de treball creats des del 2012, la meitat van ser amb el govern de Rajoy i només l’altra meitat amb Sánchez.

Sánchez segueix, amb la creu a sobre

El president salva la crisi. Junts fa marxa enrere en el decret de les pensions, però aconsegueix tramitar, tot i que després no s’hi sotmeti, la qüestió de confiança al Congrés

La governabilitat sempre està en l’aire amb els set escons de Waterloo com a frontissa imprescindible. I a més amb formacions de centre i grups més a l’esquerra

El més llegit