Maniobres preventives

El magistrat del Tribunal Suprem, Ángel Luis Hurtado, al considerar apuntalada la seva presumpta participació en fets delictius, ha citat, perquè declari com a imputat, el fiscal general de l’Estat (FGE). ¿A quines exigències atendria la seva resistència a dimitir? L’instructor, que ha investigat el recorregut de la cadena de filtracions amb informació, reservada i confidencial, manté en la interlocutòria la "participació preeminent de la Fiscalia General en la comissió d’un delicte de revelació de secrets, perpetrat en dinàmica delictiva amb dos fiscals més (provincial de Madrid i tinent fiscal), mentre remarca una "clara finalitat política" en la frenètica actuació de la presidència del Govern durant el tràfec de missatges. A propòsit dels informes aportats per l’UCO a les diligències, crida l’atenció aquest paràgraf: "Sobre la seva qualificació, professionalitat i coneixements, no s’hauria de dubtar, ni qüestionar tampoc, infundadament, la perícia realitzada pels seus professionals, la reconeguda solvència dels quals no hauria de ser posada en dubte gratuïtament". ¿Quin propòsit té aquesta insòlita empara?, ¿potser s’estaria al·ludint a les crítiques de l’Advocacia de l’Estat o a la pressió que, en el seu cas, podria haver rebut la policia judicial de l’institut armat? L’Executiu, que fa temps va mirar d’evitar la confrontació, no estalvia desqualificatius i ha acusat el Suprem d’elucubrar sense proves: "El jutge està prevaricant perquè acusa el fiscal general sense base probatòria". La bravata no es compadeix amb els testimonis incriminatoris que han aportat els testimonis a la instrucció. Columna de l’Estat de dret, el deure constitucional del FGE és defensar la legalitat. Que l’hagi pogut trencar sobresurt com un fet transcendent. El motiu que el va animar a fer-ho no deixa de ser secundari. Si els innocents no acostumen a eliminar proves, ¿quin hauria sigut l’autèntic propòsit d’esborrar el rastre de les seves comunicacions en plena investigació judicial i canviar de mòbil? Això passa en un moment en què jutges i fiscals són assenyalats sense dissimulació, i els tribunals estan farts de querelles i venjances... amb arenga política. En aquest cas, el que estaria encatifant la prevenció va acompanyat d’un missatge cristal·lí: si els jutges no es pleguen perquè estan sotmesos a l’imperi de la llei, es canviarà la llei perquè no tinguin més remei que fer el que ells vulguin. Així que compte amb el que diuen. ¿Qui va ordenar d’anar amb tot contra el nòvio de l’actriu de cinema mut? La majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat la insòlita petició del FGE –a la qual s’ha donat un tracte privilegiat– de recusar un magistrat de la minoria conservadora, una decisió que buscaria enrobustir la tesi de la constitucionalitat en el debat sobre la llei d’amnistia. No existeixen precedents. Acusació popular Manuel Alonso Martínez; ministre de Justícia i autor de la llei d’enjudiciament criminal. Va incloure aquesta figura processal, encara vigent, per suplir les possibles carències en l’actuació del Ministeri Fiscal i enfortir l’Estat de dret: "Els ciutadans podran exercir l’acció popular". Qualsevol persona que invoqui el trencament de la llei per part de l’acusat, té la facultat –que subsisteix en el nostre ordenament, per herència del dret romà– de constituir-se com a part acusadora en la fase d’investigació i, en el seu cas, en el judici oral. És una de les escasses portes que el règim de 1978 va deixar obertes per impedir la discrecionalitat del poder polític. Com va apuntar el professor Enrique Gimbernat: "L’únic sentit que té que s’incorporés a la nostra Constitució, va ser per fer-la inatacable". Una proposició de llei busca impedir que partits polítics, associacions de jutges i fiscals o fundacions vinculades amb ells puguin instar l’obertura de processos o personar-se en causes contra càrrecs públics en els tribunals de justícia. La norma limita l’exercici de l’acusació popular a la maldestrament apel·lada fira d’ultres, la buida de contingut i amplia les causes de recusació dels jutges. Si s’aprova la llei –que inclou una disposició transitòria que atorga efecte retroactiu a la reforma–, les modificacions de la llei d’enjudiciament criminal (acusació popular) seran aplicables des de la seva entrada en vigor "a tots els procediments en curs", així com també als que comencin posteriorment a aquell moment. Les acusacions populars no obren causes judicials, sinó que ho fan els jutges després d’analitzar si existeixen motius fundats per investigar els fets denunciats per aquesta via. Un dels seus aspectes més valuosos és l’estratègica inhibició del Ministeri Fiscal, especialment en els delictes de corrupció, contra l’administració pública. Arxivar les causes obertes a familiars pròxims que han incorregut en processos penals i a un influent pròfug de la justícia, amnistiat in pectore –evitar les seves possibles condemnes i provocar el cessament del mediàtic strepitus fori que porta la imputació–, no deixa de tancar una motivació adulterina. En plena borrasca pels embolics judicials, el Govern espanyol ha considerat peremptori atendre a necessitats polítiques. Amb això es defugen els informes preceptius i així podrà tramitar-se per via d’urgència, sense debat ni esmenes. Totes les associacions de jutges, sense excepció, han exterioritzat el seu rebuig al considerar que és susceptible de crear espais d’impunitat i evitar el control polític. Si don Manuel aixequés el cap...

Maniobres preventives

Per conservar el poder, són enginys encaminats a retallar qualsevol risc susceptible de contrariar el comandament

El més llegit