Massa sovint, l’esfera informativa socialista cau en la trampa de Junts i s’instal·la en el marc mental que aquesta legislatura és cosa de Sánchez i Puigdemont o de Puigdemont i Sánchez. Són hereus de la manera com va plantejar les coses Pujol en el seu moment, quan va identificar CiU amb Catalunya i Felipe González ho va rubricar, primer desistint de la querella de Banca Catalana i després governant a quatre mans. Però aquesta manera de veure la conjuntura actual deixa de banda alguns factors que són determinants. En el Congrés, tan decisius són els vots de Junts com els d’Esquerra, tot i que faci molts menys escarafalls. I a Catalunya Illa és president gràcies a Junqueras per la incompareixença forçada de Puigdemont, que, a més, vol ser alternativa. A Illa, de moment, això li costa estar sense pressupostos el 2025, tot i que, si les coses canvien, podria tenir els del 2026 en temps i forma.