La polarització és un desastre per a la psicologia col·lectiva. La dada històrica de l’atur, amb la taxa més baixa dels últims 16 anys, i amb la població activa en creixement, la viurem amb batusses. És cert que la nova legislació sobre els fixos discontinus que no consten com a aturats en els períodes d’inactivitat introdueix un biaix en les dades. Tan cert com que en els temps d’Aznar els contractes a temps parcial van treure molta gent de les llistes de l’Inem. La banalització de les institucions, com passa amb el CIS, provoca que fins i tot les dades no puguin ser compartides. Però unes xifres d’ocupació com aquestes només poden ser el resultat de l’afany col·lectiu. De milers d’empresaris que aixequen cada dia la persiana de la seva activitat, de centenars de milers de treballadors que s’esforcen per aproximar el seu talent a les necessitats d’aquestes empreses, de la seguretat monetària de què gaudim en el marc de la zona euro, de la seguretat jurídica que ens dona la UE i ens treu el populisme, de la capacitat d’aprofitar un cicle fiscal expansiu i de la competitivitat de moltes de les nostres empreses. Empresaris, treballadors, polítics, tots tenen una mica de mèrit en aquest èxit que no pot ser un punt final sinó un punt de partida.
Res és el que sembla
¿Per què la festa no pot ser compartida?
![¿Per què la festa no pot ser compartida?](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/c81a1b34-3fa4-4530-b052-bdbb8074ec67_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
El més llegit
- El Meteocat avisa: canvi a la vista a Catalunya
- Així és el vi espanyol que ha arrasat als 'Masters of Wine' europeus
- La jove polonesa que diu que és Madeleine McCann aporta un test de l’ADN que podria confirmar la paternitat de Gerry McCann
- Els crítics d’ERC volen impedir que Junqueras torni a ser president
- Com un quinqui