Feijóo es queda sol al racó de pensar

Els nens ja no se’ls posa de cara a la paret. No obstant, per a uns quants polítics aquesta seria una manera que entenguessin que els seus mètodes no són els òptims i que acaben perjudicant la ciutadania. És clar que se’ls pot enviar al racó de pensar, una forma pedagògica més contemporània. En tot cas, haurien de descobrir que els seus estils d’actuació s’assemblen a la dels nens dolentots. La pauta en la política actual es basa en la divisió i així hem acabat en una reiterada confrontació entre uns i altres de la qual ningú sap sortir. La no aprovació de la coneguda com a llei òmnibus la setmana passada, i les conseqüències i declaracions posteriors, demostren que tancar-se en una closca és perjudicial per a tots. No té lògica. El Govern Sánchez s’entossudia a aprovar una llei de màxims per demostrar que tot ho tenia controlat. I l’estratègia li va sortir per on ja saben. Però el Govern Sánchez és habilidós. Sap com moure’s perquè el relat li sigui sempre a favor, una cosa del qual sembla patir la seva oposició. Digui’s Núñez Feijóo. Aquesta llei tenia unes 80 mesures de molt diferent pelatge. No és la primera vegada que aquest tipus de lleis miscel·làniques arriben al Congrés. Però en aquesta ocasió significava tota una revàlida per evidenciar o superar la debilitat que té el Govern socialista. La setmana passada va demostrar ser fràgil i, en canvi, aquesta setmana sap ser negociador. Els arguments del PP van ser sòlids. No era la seva força política la que deixava fora les revaloritzacions de les pensions, ni la pujada del salari mínim interprofessional, ni les ajudes per la dana o al transport, entre altres qüestions, sinó l’obsessió del Govern de portar-ho tot en un pack, demostrant la seva debilitat. El Partit Popular va arribar a assegurar que per separat les hauria aprovat. Possibilitat de negociació Per deixar d’estar de cara a la paret només es necessita entendre la possibilitat de la negociació. I això ho va entendre el PSOE, i el PP es va quedar en la creença que Junts seria la tomba del Govern de Pedro Sánchez, quan sempre s’han necessitat. Ara el PP hauria d’aprovar la debilitada llei òmnibus, que arriba al Congrés per ser coherent amb les seves declaracions de la setmana passada. És cert que en el seu redactat apareix un escut social contra els desnonaments que no acaba de convèncer els populars, però també és lícit reconèixer que els de Junts han afegit unes mesures de reparació als propietaris que hagin tingut la visita d’ocupes per fer-se càrrec de possibles desperfectes. A saber si això la burocràcia administrativa ho farà possible, però sembla dissenyat pel mateix PP. Si Feijóo va pensar en algun moment que podria enterrar políticament Pedro Sánchez amb l’ajuda de Puigdemont, estava molt equivocat. Madrid o els de Génova li van ennuvolar la vista. De moment, s’ha quedat sol al racó de pensar. I sobre la qüestió de confiança en la qual té interès Junts, és més que probable que acabi en res, però el titular aconseguit sobre la descongelació de les relacions entre els dos partits els beneficia. Els èxits són de pes. Bastant més que explicar que Sánchez ha tornat a claudicar davant Puigdemont.

El més llegit