L’altre dia, a El hormiguero, dubtaven del meu barcelonisme. Segurament perquè no soc un ovacionador d’aquests que ho aplaudeix tot perquè sí. També em miren de forma estranya quan asseguro que vull que guanyi el Madrid si juga a la Champions. La nostra societat ens obliga a elegir des de petits: primer, blau o rosa, després el Barça o el Madrid i ja en edat adulta, de dretes o d’esquerres. Ara els algoritmes ens indueixen al mateix. Instagram t’ofereix el que t’agrada en funció de si t’has parat a veure una publicació o has clicat al m’agrada en una altra i Netflix et recomana pel·lícules segons el que ja has vist. ¿Us dic la veritat? Estic fart que m’encasellin. Vull protecció als empresaris perquè inverteixin i drets per als treballadors, que puguin pagar lloguers assumibles i tenir una vida digna. Crec en el poder sentir i viure com et doni la gana sense haver de justificar-te davant de ningú, però respectant la societat en la qual vius. Resideixo a Madrid, la ciutat que em va acollir amb vint anys, em va donar feina i una manera diferent d’entendre la vida. Es diu més temps al carrer, més disfrutar de la vida i més socialitzar. Ho dic clar, m’encanta el Madrid d’ara, el d’Ayuso i Almeida. I m’entusiasma la tasca de Collboni a Barcelona, un gestor que en pocs mesos ja ha recuperat part de l’esperit de la ciutat meravellosa del 92. També m’agrada Salvador Illa i aquesta àrdua tasca d’intentar recuperar la Catalunya de tots.