Editorial

Quan Europa va banalitzar el mal

Recordar el que va passar i explicar-ho a les noves generacions és la manera eficaç d’evitar que es repeteixi

80 aniversario de la liberación del campo de concentración y exterminio nazi alemán de Auschwitz-Birkenau por el Ejército Rojo, en Oswiecim, Polonia, el 27 de enero de 2025.

80 aniversario de la liberación del campo de concentración y exterminio nazi alemán de Auschwitz-Birkenau por el Ejército Rojo, en Oswiecim, Polonia, el 27 de enero de 2025. / AFP/WOJTEK RADWANSKI

Amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, convé recordar que la seva existència no concerneix únicament el règim nazi. Interpel·la tots els europeus que no van ser capaços de veure venir el mal, ni van donar credibilitat a l’existència d’una indústria de l’extermini fins que es van publicar les primeres fotografies de supervivents. L’alliberament del camp per les tropes soviètiques va ser una cop per a la consciència europea. Més d’un milió de persones van ser executades a Auschwitz, la majoria jueus. Des d’aleshores, cada any té lloc una dolorosa i necessària cerimònia de record de l’horror que va viure aquest camp i d’altres com Dachau, Buchenwald, Treblinka o Majdanek. La d’aquest any ha tingut una significació especial. Per l’oblit creixent del genocidi del poble jueu que van suposar aquests camps, en els quals també van morir comunistes, socialistes, gitanos, clergues, testimonis de Jehovà, homosexuals i altres persones considerades associals per part del III Reich.