La indemnització de Pallete

El populisme camina esverat amb la indemnització per acomiadament de José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica fins al 18 de gener. Aquell dissabte el consell de l’operadora el va forçar a deixar el càrrec, a instàncies de dos dels tres accionistes més grans (l’Estat i Criteria) i amb el consentiment de la resta del nucli dur. La sortida de Pallete va desembarassar el camí perquè Marc Murtra assumís la presidència, procedent d’Indra, en un dels moviments corporatius de més alt voltatge dels últims temps. El contracte mercantil de l’expresident era de caràcter indefinit i incloïa una clàusula de no concurrència que li impedeix fitxar per qualsevol empresa de la competència, tant espanyola com estrangera, durant els dos anys següents a deixar el càrrec. En cas de rescissió unilateral per part de Telefónica, tenia dret a cobrar un màxim de quatre anualitats del seu sou. Cada anualitat comprèn l’últim salari fix i la mitjana aritmètica de la suma de la retribució variable dels dos anys anteriors. El 2023, últimes dades disponibles, Pallete va meritar un sou total de 5,64 milions d’euros, que situarien la indemnització en més de 20 milions. Doldrà a qui doldrà, com als líders de Sumar –que consideren que la liquidació de Pallete és " vergonyosa"–, però l’expresident farà bé de reclamar l’import que li correspon per contracte. Sobretot quan la indemnització està fixada en la política de retribucions de Telefónica, que cada any ha de ser aprovada per la junta d’accionistes, a proposta del consell. En l’última convocatòria va tirar endavant amb el 92,6% dels vots a favor, malgrat l’abstenció de l’Estat. A més, l’esmentada política estableix clàusules de recuperació de part de la retribució de Pallete en cas que apareguin males pràctiques en els tres anys posteriors a deixar el càrrec. Espanya és un país on regeix la seguretat jurídica i els contractes són per complir-los, fins i tot en cas de resolució.

El més llegit