Eduard Sola i l’astronauta xarnego

En algun punt d’aquesta columna, els explicaré la història d’un xarnego que va construir un coet per viatjar a la Lluna. És fascinant i no té a veure amb el gallec cosmonauta de la cançó. Però abans cal parlar d’una altra cosa. A la gala dels Gaudí, Eduard Sola va rebre un guardó pel guió de Casa en flames. En el discurs, va recordar el que recorda un quan rep un premi: del lloc d’on ve i de la gent que estima. En el seu cas, dels seus avis, que van sortir d’Andalusia per buscar-se la vida a Catalunya. "El meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure", va dir. Va aclarir que no tenia un ‘barquito’ a la Costa Brava i que se sentia "orgullosament xarnego". Va afegir que podria entendre el premi com una venjança, però que preferia interpretar aquest èxit personal com un èxit col·lectiu (de les places, els esplais i sobretot de l’educació pública). Tot i que va recordar totes aquestes "mirades de superioritat" que suporten els qui venen "de baix". Sola va dir "de baix" i no de fora. Quan va dir que no tenia vaixell, no estava dient que tots els cognoms catalans el tinguessin (de fet, n’hi ha molts que el tenen i no ho diuen: diuen anar per mar o al barco li diuen barqueta, però aquest és un altre tema). Al final, va aterrar en el present: va parlar d’abraçar als qui arriben ara, quan la política internacional parla de blindar fronteres. Amb tot, el discurs del guionista de Casa en flames va calar foc a les xarxes. Molts el van aplaudir, però molts d’altres l’han criticat d’una manera embogida. Hem arribat a un punt en què si algú li dedica un premi a la seva tia costurera, un altre li dirà que és injust perquè la seva era oficinista. Si l’hi dedica al seu fill, hi haurà qui el titlli de natalista. I si fa menció al seu gat, que estava sempre allà (a l’escriptori mentre teclejava), s’elevaran queixes dels que han triat un gos com a mascota. Si vostè practica amb un pot de Fructis què diria quan li entreguessin una estatueta, preocupi’s no ja del que dirà, sinó del que els altres volen que digui i del que d’altres diran que ha dit. En aquest cas, la polèmica salta per l’ús de xarnego, aquest terme per designar despectivament els que venien de fora, que després es va aplicar als fills de la immigració i que més endavant alguns d’aquests van resignificar amb orgull. Que avui calgui revisar el concepte (o que pugui al·ludir a altres migracions internacionals), no invalida que sigui present en la memòria emocional d’algú. El curiós de la paraula xarnego és que els intolerants insultaven quan la llançaven ells abans i ara insulten quan la manegen d’altres. Si algú la utilitza, s’intenta deixar clar que aquesta intolerància va quedar enrere dient-li ñordo (o etnicista o gilipolles). És obvi que no tot cognom català pertany a la burgesia de Vida Privada ni tot fill de la immigració surt de Últimas tardes con Teresa. Però com no respectar la perplexitat personal de Sola davant el salt sideral entre l’experiència dels seus avis i la seva (en el meu cas, entre un camperol cantàbric i un novel·lista mediterrani). Sola no ha recordat els seus avis, aquests que van venir de fora perquè ell triomfés des de baix, només als Gaudí. Amb ells va rodar, fa una dècada, una preciosa pel·lícula com a treball final de carrera. La va titular Llunàtic, perquè va d’un avi que, davant la malaltia de la seva dona, decideix inventar un coet per portar-la a la Lluna. Va comptar amb dos formidables actors que no sabien actuar: els seus avis. Com tampoc sabien llegir, no podien aprendre’s el guió, així que, tot i que part del relat sigui inventat, fan d’ells mateixos. Si la pel·li desprèn tanta veritat, si és tan bonica, és precisament per això. I aquesta mateixa veritat i bellesa em va transmetre el seu discurs. Ara que els viatges espacials són en mans de multimilionaris cretins, m’ha fet pensar en una anècdota del primer cosmonauta. Iuri Gagarin va aterrar accidentadament amb paracaigudes en un camp on passejava una àvia amb la neta de 4 anys. Quan l’àvia va veure l’alienígena de bussejador taronja, li va preguntar si venia de l’"espai exterior". "Certament", diuen que va contestar Gagarin, "però no s’alarmi: soc soviètic". No s’alarmin: alguns poden recordar el planeta d’on van venir els seus i alhora ser catalans.

Eduard Sola i l’astronauta xarnego

Alguns poden recordar el planeta d’on van venir els seus i alhora ser catalans

El discurs va calar foc a les xarxes. Molts el van criticar d’una manera embogida

El més llegit