Quan El joc del calamar va rebentar les xifres d’audiència a Netflix España, el fenomen ja era més que evident: Àsia ja no és una cultura aliena, la globalització ha trencat les distàncies i el que podria ser una moda és en realitat un trosset més de la nostra ànima. ¿Així evolucionen les cultures, no? Aquest patchwork d’experiències, gustos i hàbits ens porta a menjar un dia cigrons amb xoriço i un altre, una sopa ramen sense una vacil·lació, a intercalar en el nostre oci videojocs o lectures o sèries d’anime amb wésterns o pel·lícules espanyoles, a posar-nos en forma amb arts marcials, el negoci que neix al voltant del kickboxing que practiquen els més joves, mentre els majors fa dècades que van aprendre a pronunciar taitxí i txikung. L’ànima continua evolucionant el ritme dels canvis de botigues i veïns, i això és especialment patent al cor asiàtic de Barcelona, el Fort Pienc, aquest cap de setmana de festa gran per la celebració de l’any nou xinès. El triangle friki és emblema de la cultura japonesa, però se suma encantada a l’embolic, i els grans supermercats que trufen el barri exposen ufans els seus productes del ¿llunyà? Orient. Els restaurants coreans de la zona presentaven ahir llargues cues, i l’ambient tenia aquest punt elèctric de l’energia que només pot generar la comunitat quan va a una: la festa asiàtica es va obrir a la ciutat i famílies i curiosos es van afegir a la gresca a Arc de Triomf, el cor de la festa.