Va caure en dissabte, en una jornada d’un fred glaçador. Eren més o menys les tres de la tarda del 27 de gener de 1945 quan una avançada de la 332a divisió d’infanteria de l’Exèrcit Roig va travessar la portalada d’Auschwitz coronada pel cèlebre i funest lema de ferro forjat, "Arbeit macht frei" (El treball us farà lliures). Parlar de l’"alliberament" del camp és un dir perquè la majoria dels carcellers nazis s’havien escapolit; les tropes soviètiques es van trobar centenars de persones fetes una pelleringa, desnodrides i amb la ment enfonsada a les profunditats d’un pou, despulles que recorrien les instal·lacions del lager com fantasmes sense rumb. Expliquen que la fetor era insuportable, ja que hi havia uns 600 cadàvers disseminats que no havien rebut sepultura. En la seva precipitada fugida, els nazis van deixar proves esborronadores del que havia sigut un complex industrial destinat a liquidar éssers humans: 370.000 vestits d’home, 837.000 de dona, 6.500 quilos de cabells i 44.000 parells de sabates. Tot l’espant cap en una sabata buida.